“És un error abandonar el medi ambient per la crisi”

Notícia publicada pel diari el Punt el 15 de juliol de 2011 en la que s'entrevista al prestigiós biòleg Enric Sala, un gran comunicador que treballa en la mateixa línia de conservació que recolza Salvem el Crit - Arítjol.

Projecte · “Volem demostrar que la conservació marina no és un sacrifici ni un luxe sinó una oportunitat de negoci que beneficia tothom”

15/07/11 02:00 - barcelona - Joaquim Elcacho

Després de doctorar-se en ecologia a la Universitat d'Aix-Marseille el científic gironí Enric Sala va treballar durant 10 anys a la prestigiosa institució oceanogràfica Scripps dels Estats Units. Des del 2006 és investigador del CSIC i des del 2008 treballa a Washington per a National Geographic Society Foto: NGS.

Si protegir les illes Medes han estat un benefici general, perquè no en tenim més, de reserves?

L'ècoleg marí Enric Sala i el director cinematogràfic James Cameron es van incorporar el 23 de juny passat, en un acte honorífic celebrat a Washington, al grup més selecte d'exploradors de la societat National Geographic. Enric Sala destaca que aquest nou càrrec és una oportunitat per reforçar el seu treball en l'estudi i la protecció de les zones marines més valuoses i amenaçades del planeta.

Què significa ser explorador resident de National Geographic?

National Geographic té diferents categories d'exploradors. L'any 2007 em van nomenar explorador emergent i un any més tard em van concedir la categoria de fellow per dirigir un programa de conservació marina. Ara, la categoria d'explorer in residence que m'acaben de concedir està reservada per als investigadors senior que ja han aconseguit èxits en els seus camps.

Quantes persones formen part d'aquest programa de National Geographic?

En total som 15 exploradors residents, amb trajectòries molt diverses, des del director de cinema James Cameron fins a Mike Fay, que va viatjar per tot Àfrica per ajudar a millorar la protecció dels espais naturals, i les paleontòlogues Meave i Louise Leakey, filla i néta de Louis Leakey. Aquesta distinció es pot comparar amb una càtedra universitària i suposa un suport total de la National Geographic Society per fer el nostre treball de recerca.

Com aprofitarà aquesta distinció? Quins són els seus treballs més destacats?

Des de fa tres anys treballo en el projecte Pristine Seas [mars pristins], dedicat a l'exploració i la comunicació social dirigides a la conservació dels últims mars verges del planeta. Els dos primers èxits d'aquest programa han estat la protecció del parc marí al voltant de les illes de Salas i Gómez, a Xile, i de les muntanyes submarines al voltant de l'illa del Coco, a Costa Rica. Un dels objectius d'aquest projecte és convèncer els líders polítics de la necessitat de protegir aquests espais. D'altra banda, estic entusiasmat amb un altre projecte que he començat ara que consisteix a treballar amb un equip d'economistes per crear models de negoci i demostrar que la conservació marina no és un sacrifici ni un luxe sinó una oportunitat de negoci que pot beneficiar tothom.

Aquest projecte pot ser útil per al Mediterrani?

Sí, aquest projecte per crear models de negoci es podria aplicar en zones com el Mediterrani que estan molt humanitzades, amb molta utilització dels recursos marins i on hi ha conflicte social sobre aquests usos. L'objectiu seria trobar solucions econòmiques que beneficiïn el medi ambient i, a la vegada, les comunitats afectades.

El seu treball se centra també en la divulgació.

La divulgació és important però no és suficient. Considero molt important la comunicació estratègica, és a dir, tractar de convèncer els grups socials clau que poden prendre decisions. En la creació dels nous espais protegits a Costa Rica i Xile, per exemple, va ser clau poder inspirar directament els presidents de tots dos països. En altres llocs serà important convèncer els líders locals o les comunitats de pescadors.

Per això vostè va assessorar al president Bush en la creació de la reserva marina més gran del Pacífic? Una de les poques coses positives d'aquell govern.

Vostè ho ha dit. És una ironia però George Bush ha estat el president nord-americà que ha creat la reserva marina més gran del seu país. Fa poc, la seva dona, Laura Bush, va publicar un article a The Wall Street Journal on defensava la necessitat de continuar creant àrees marines protegides [vegeu a internet A New Wave of National Parks, tinyurl.com/6kr9fee].

Tornem al Mediterrani. La nostra societat és prou conscient de les amenaces i la necessitat de protecció?

Estem en un moment que no ajuda gens a la protecció del medi ambient. La crisi econòmica i l'atur posen el medi ambient en general, i el mediterrani en concret, a la cua de les preocupacions socials. És un error abandonar el medi ambient per la crisi; això és una demostració de l'escassa visió que tenim dels problemes a llarg termini. Un exemple molt clar el tenim en les energies renovables, l'estalvi i l'eficiència energètica. La solució a molts problemes econòmics impliquen la protecció del medi ambient.

Receptes per a la crisi?

Hem viscut en una cultura on esperaven que el govern ho solucionés tot, deixant de banda els emprenedors. També en temes de medi ambient la clau és canviar aquesta visió. En protecció marina, per exemple, hem de descobrir les oportunitats de negoci i deixar que les comunitats locals siguin les que creïn les reserves marines, les gestionin i les facin sostenibles. Si hem d'esperar que ho faci el govern no arribarem enlloc.

Les Medes són un bon exemple dels beneficis per al medi ambient i la comunitat local.

Efectivament, les illes Medes, amb menys d'un quilòmetre quadrat, proporcionen uns beneficis econòmics de sis milions d'euros anuals, amb més ingressos i més llocs de treball que la pesca. La meva pregunta a la Generalitat i als alcaldes de la costa catalana és si les Medes han suposat un benefici tant gran per a tothom per què no hi ha més reserves d'aquest tipus.

Quan tornarà a Catalunya?

De moment, si torno serà de vacances. Personalment és molt frustrant treballar a Catalunya en temes de conservació marina perquè encara no he trobat cap govern de la Generalitat que hagi tingut un mínim inte-rès real d'avançar en aquest camp. Només tenim 235 hectàrees totalment protegides al litoral català, en una costa de 400 quilòmetres. A Catalunya les oportunitats són enormes, però em sap molt de greu dir això: la manera de pensar de molts líders polítics és del segle passat i en la nostra societat hi ha molts interessos creats.