transectes d'aiguafreda

El projecte Silmar, encarregat de vigilar l'estat dels fons marins del litoral espanyol, disposa al seu web de la possibilitat de consultar les cartografies submarines dels diferents transectes de la costa.

Apareix la biodiversitat de la zona consultada i les principals pressions i amenaces.

En aquí deixem l'enllaç del transecte d'Aiguafreda, cala que ja fa algunes setmanes va aparèixer al telenotícies per la forta pressió que rep la comunitat marina per part de les boies.

“És un error abandonar el medi ambient per la crisi”

Notícia publicada pel diari el Punt el 15 de juliol de 2011 en la que s'entrevista al prestigiós biòleg Enric Sala, un gran comunicador que treballa en la mateixa línia de conservació que recolza Salvem el Crit - Arítjol.


Projecte · “Volem demostrar que la conservació marina no és un sacrifici ni un luxe sinó una oportunitat de negoci que beneficia tothom”

Després de doctorar-se en ecologia a la Universitat d'Aix-Marseille el científic gironí Enric Sala va treballar durant 10 anys a la prestigiosa institució oceanogràfica Scripps dels Estats Units. Des del 2006 és investigador del CSIC i des del 2008 treballa a Washington per a National Geographic Society Foto: NGS.

Si protegir les illes Medes han estat un benefici general, perquè no en tenim més, de reserves?
L'ècoleg marí Enric Sala i el director cinematogràfic James Cameron es van incorporar el 23 de juny passat, en un acte honorífic celebrat a Washington, al grup més selecte d'exploradors de la societat National Geographic. Enric Sala destaca que aquest nou càrrec és una oportunitat per reforçar el seu treball en l'estudi i la protecció de les zones marines més valuoses i amenaçades del planeta.
Què significa ser explorador resident de National Geographic?
National Geographic té diferents categories d'exploradors. L'any 2007 em van nomenar explorador emergent i un any més tard em van concedir la categoria de fellow per dirigir un programa de conservació marina. Ara, la categoria d'explorer in residence que m'acaben de concedir està reservada per als investigadors senior que ja han aconseguit èxits en els seus camps.
Quantes persones formen part d'aquest programa de National Geographic?
En total som 15 exploradors residents, amb trajectòries molt diverses, des del director de cinema James Cameron fins a Mike Fay, que va viatjar per tot Àfrica per ajudar a millorar la protecció dels espais naturals, i les paleontòlogues Meave i Louise Leakey, filla i néta de Louis Leakey. Aquesta distinció es pot comparar amb una càtedra universitària i suposa un suport total de la National Geographic Society per fer el nostre treball de recerca.
Com aprofitarà aquesta distinció? Quins són els seus treballs més destacats?
Des de fa tres anys treballo en el projecte Pristine Seas [mars pristins], dedicat a l'exploració i la comunicació social dirigides a la conservació dels últims mars verges del planeta. Els dos primers èxits d'aquest programa han estat la protecció del parc marí al voltant de les illes de Salas i Gómez, a Xile, i de les muntanyes submarines al voltant de l'illa del Coco, a Costa Rica. Un dels objectius d'aquest projecte és convèncer els líders polítics de la necessitat de protegir aquests espais. D'altra banda, estic entusiasmat amb un altre projecte que he començat ara que consisteix a treballar amb un equip d'economistes per crear models de negoci i demostrar que la conservació marina no és un sacrifici ni un luxe sinó una oportunitat de negoci que pot beneficiar tothom.
Aquest projecte pot ser útil per al Mediterrani?
Sí, aquest projecte per crear models de negoci es podria aplicar en zones com el Mediterrani que estan molt humanitzades, amb molta utilització dels recursos marins i on hi ha conflicte social sobre aquests usos. L'objectiu seria trobar solucions econòmiques que beneficiïn el medi ambient i, a la vegada, les comunitats afectades.
El seu treball se centra també en la divulgació.
La divulgació és important però no és suficient. Considero molt important la comunicació estratègica, és a dir, tractar de convèncer els grups socials clau que poden prendre decisions. En la creació dels nous espais protegits a Costa Rica i Xile, per exemple, va ser clau poder inspirar directament els presidents de tots dos països. En altres llocs serà important convèncer els líders locals o les comunitats de pescadors.
Per això vostè va assessorar al president Bush en la creació de la reserva marina més gran del Pacífic? Una de les poques coses positives d'aquell govern.
Vostè ho ha dit. És una ironia però George Bush ha estat el president nord-americà que ha creat la reserva marina més gran del seu país. Fa poc, la seva dona, Laura Bush, va publicar un article a The Wall Street Journal on defensava la necessitat de continuar creant àrees marines protegides [vegeu a internet A New Wave of National Parks, tinyurl.com/6kr9fee].
Tornem al Mediterrani. La nostra societat és prou conscient de les amenaces i la necessitat de protecció?
Estem en un moment que no ajuda gens a la protecció del medi ambient. La crisi econòmica i l'atur posen el medi ambient en general, i el mediterrani en concret, a la cua de les preocupacions socials. És un error abandonar el medi ambient per la crisi; això és una demostració de l'escassa visió que tenim dels problemes a llarg termini. Un exemple molt clar el tenim en les energies renovables, l'estalvi i l'eficiència energètica. La solució a molts problemes econòmics impliquen la protecció del medi ambient.
Receptes per a la crisi?
Hem viscut en una cultura on esperaven que el govern ho solucionés tot, deixant de banda els emprenedors. També en temes de medi ambient la clau és canviar aquesta visió. En protecció marina, per exemple, hem de descobrir les oportunitats de negoci i deixar que les comunitats locals siguin les que creïn les reserves marines, les gestionin i les facin sostenibles. Si hem d'esperar que ho faci el govern no arribarem enlloc.
Les Medes són un bon exemple dels beneficis per al medi ambient i la comunitat local.
Efectivament, les illes Medes, amb menys d'un quilòmetre quadrat, proporcionen uns beneficis econòmics de sis milions d'euros anuals, amb més ingressos i més llocs de treball que la pesca. La meva pregunta a la Generalitat i als alcaldes de la costa catalana és si les Medes han suposat un benefici tant gran per a tothom per què no hi ha més reserves d'aquest tipus.
Quan tornarà a Catalunya?
De moment, si torno serà de vacances. Personalment és molt frustrant treballar a Catalunya en temes de conservació marina perquè encara no he trobat cap govern de la Generalitat que hagi tingut un mínim inte-rès real d'avançar en aquest camp. Només tenim 235 hectàrees totalment protegides al litoral català, en una costa de 400 quilòmetres. A Catalunya les oportunitats són enormes, però em sap molt de greu dir això: la manera de pensar de molts líders polítics és del segle passat i en la nostra societat hi ha molts interessos creats.

Denuncien que Urbanisme “legalitza irregularitats”

Ahir dijous dia 30 de juny del 2011 membres de Salvem el Crit- Aritjol, ANG, IAEDEN Salvem l'Empordà i Eduard Ribot van realitzar una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Girona per denunciar el POUM de Palafrugell i les irregularitats urbanístiques que s'estan executant a l'Empordà des de fa uns anys.

Avui, un dels medis de comunicació que van assistir (el Punt i el Punt Digital) fan ressò de la notícia a les seves pàgines.


Aquesta és la publicació que podeu trobar avui a la pàgina 4 del mateix diari:

Denuncien que Urbanisme “legalitza irregularitats”

Diverses entitats ecologistes diuen que la Comissió de Girona aprova irregularitats reconegudes en sentències judicials i demanen que sigui un ens més plural i transparent

L'abocador de Vacamorta, en una imatge aèria, és una instal·lació que, segons entitats ecologistes, s'ha legalitzat amb sentencies judicials en contra. Foto: EL PUNT.


Diverses entitats ecologistes de les comarques gironines han denunciat que la Comissió d'Urbanisme de Girona “legalitza irregularitats i infraccions urbanístiques consumades”, tot i haver-hi sentències judicials en què es reconeix i es manifesta la seva il·legalitat. L'advocat Eduard de Ribot, que porta diversos litigis de les entitats ecologistes, juntament amb representants d'associacions de defensa del territori com Arítjol, Salvem el Crit, IAEDEN, Salvem l'Empordà i l'ANG, van manifestar ahir que Urbanisme aprova planejaments “absolutament desproporcionats”. Per això demanen que es deixin d'aprovar plans urbanístics que segueixen unes expectatives de creixement “desfasades”, a la vegada que alerten que s'estan legalitzant “irregularitats” i “infraccions urbanístiques consumades”. Per això demanen que es modifiqui la composició de la comissió amb l'objectiu de millorar-ne la “transparència” i proposen que s'incorporin representants de les entitats de defensa del territori.
El pla de Palafrugell
De fet, la compareixença d'ahir va ser convocada per demanar l'anul·lació del pla d'ordenació de Palafrugell, que Urbanisme va aprovar fa cinc anys, així com les requalificacions com a sol urbà de terrenys agrícoles considerats “d'alt valor”. Les entitats consideren que el POUM preveu unes dimensions de creixement “desproporcionades i injustificades”, com ara 5.306 habitatges nous en 12 anys, arribant a una població de 35.813 habitants el 2016, mentre que el 2004 en tenia 19.313. Aquestes previsions de creixement, segons les entitats, vulneren les fixades pel pla territorial director de l'Empordà. També denuncien que el POUM afecta sòls forestals i agrícoles “d'alt valor”, i que perjudica el connector natural entre els espais d'interès natural de les Gavarres i de Muntanyes de Begur.
De Ribot ha denunciat també que a Palafrugell és requalifiqui sòl després d'haver signat convenis amb particulars a canvi de diners. “No es pot planificar el territori a base de convenis amb particulars”, ha lamentat. Durant l'elaboració del nou POUM es van signar divuit convenis entre particulars i l'Ajuntament. D'aquests, set van ser firmats prèviament i durant la tramitació del planejament, i onze van ser signats a posteriori, de manera que, segons l'advocat, no van estar a exposició pública.
Actualment encara hi ha pendent de conèixer la posició del TSJC en relació amb el contenciós que Arítjol i Salvem el Crit va presentar el desembre del 2009 contra el POUM.

LA XIFRA

35.813
habitants
preveu el nou POUM de Palafrugell per al 2016, amb una taxa de creixement mig anual del 6,45%.

LA XIFRA

18
convenis urbanístics
entre l'Ajuntament i particulars s'han signat durant la tramitació del POUM i ‘a posteriori'.

LA FRASE

Es legalitzen irregularitats i infraccions urbanístiques consumades
Eduard de Ribot
ADVOCAT

Plans especials ‘versus' sentències judicials

Les entitats ecologistes van citar diferents exemples per sustentar la denúncia contra la legalització d'irregularitats a partir dels fets consumats. Van recordar que a Roses, la comissió d'Urbanisme no va respectar una sentència que anul·lava la requalificació d'una zona de “valor natural” o a Palau de Santa Eulàlia, on diuen que no es va fer cas a una resolució del DPTOP que ordenava l'enderrocament de dues naus. També van referir-se a dues sentències judicials que anul·laven l'autorització de la instal·lació de l'abocador de Vacamorta, que ha estat legalitzat amb l'aprovació d'un pla especial. I també el cas de la subestació elèctrica de Fonteta, amb tres sentències dictades pel TSJC declarant la nul·litat de l'autorització i amb l'ordre judicial d'enderroc. Els ecologistes lamenten que ha estat legalitzada amb l'aprovació d'un altre pla especial.
Darrera actualització ( Divendres, 1 de juliol del 2011 02:48 )
Publicat a

Comentaris

Maria Busquets (Palamós)
Que dificil que ho tenen aquests que reclamen seny, ja es va veure el poc cas que van fer els nostres polítics de les sàvies recomanacions extretes dels famosos DEBATS DE LA COSTA BRAVA. Tractar amb polítics és picar ferro fred, per norma general, avui dia la prioritat per molts dels polítics que entren al govern són els interessos privats seus o dels seus amics. La política ja no pot caure més baix, és per aquest motiu que cada vegada voten menys ciutadans. No queda més remei que apostar per una Democracia Real y uns presupostos realment participatius, participació ciutadana en la gestió dels ajuntaments i que cada ciutadà decideixi en quines àrees o projectes invertir els seus impostos. La comisió d'urbanisme, com tantes altres administracións, estan realment lluny de ser un organ transparent i democràtic. En fi, així ens va.

Xerrada debat POUM

Avui dia 1 de Juliol a les 20h es realitzarà una xerrada debat sobre el POUM de Palafrugell a l'Ateneu (C/Ample cantonada c/Font). La realitzaran en Raimon Costa i la Laura Guerrero, membres de Salvem el Crit-Aritjol.

Us hi esperem!