Reserva marina de Rosselló

L'any 1974 es va crear al Rosselló, la petita Reserva Natural Marina entre les ciutats de Cervera i Banyuls. En aquest petit espai marí, amb una biodiversitat extraordinària, hi conflueixen els interessos de molts col·lectius que tenen motivacions diverses: pescadors, submarinistes, turistes, científics. Els usos estan perfectament regulats, i a diari els agents de la reserva s'encarreguen, tant per terra com per mar, de vetllar pel seu compliment.

Aquest és el reportatge que va aparèixer al programa Thalassa el passat dia 4 de novembre

El Diari digital "La Directa" es fa ressò de les irregularitats urbanístiques de Palafrugell

Aquesta és la notícia que publicava el diari el passat 4 de novembre

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·la el POUM de Palafrugell

XEVI PLANAS | 04/11/2011


Les entitats ecologistes critiquen el funcionament i les decisions de la Comissió d’Urbanisme de Girona
 
Roda de premsa de les entitats ecologistes



El 28 d'octubre es va presentar en roda de premsa a Girona la valoració de les entitats ecologistes envers la sentència del Tribunal Superior de Justícia de catalunya (TSJC) contra els acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona. Les entitats Aritjol-Salvem el Crit, Institució Altempordanesa d'Estudis Naturals, Salvem l'Empordà i l'Associació de Naturalistes de Girona van denunciar que es veuen obligades a reclamar per la via judicial el compliment de les normatives vigents davant les constants negligències de la Comissió d'Urbanisme, com en el cas de la Vall de Santa Creu o el Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) de Palafrugell mateix.
També denuncia que la Comissió d'Urbanisme legalitza irregularitats i infraccions consumades com unes naus industrials a Palau de Santa Eulàlia, la zona industrial de Roses, l'abocador de Vacamorta o la subestació elèctrica de Fonteta.
És per això que les entitats ecologistes afirmen que la Comissió Territorial d'Urbanisme menysprea les sentències judicials i el dret de la ciutadania a l'execusió d'aquestes. Lluny d'assumir les responsabilitats que li pertoquen, la Generalitat actúa amb menyspreu i fa cas omís a les sentències dictades pels tribunals.
Aquí fem un resum dels arguments del recurs presentat per Aritjol-Salvem el Crit que el TSJC ha estimat per declarar nul·la l'aprovació del POUM del 2006 de Palafrugell:
- No haver efectuat adientment el procediment d'avaluació ambiental i la insuficient documentació ambiental.
- Vulnerar el principi de coherència amb el planejament territorial de l'Empordà.
- Vulneració del principi de desenvolupament urbanístic sostenible.
- Falta de justificació i d’avaluació de les necessitats de sanejament dels nous cabals d'aigües residuals, de nous cabals d'aigua potable, de les necessitats energètiques, de volum de residus sòlids urbans i dels impactes de l'increment de les emissions de CO2.
- La sentència accepta la impugnació i deixa sense efecte diversos convenis signats per l'Ajuntament i diversos interessos privats.

sentència del TSJC contra el POUM de Palafrugell

Dossier de premsa, 28 d’octubre de 2011, presentat de forma conjunta per les entitats ecologistes Salvem el Crit-Arítjol, IAEDEN, Naturalistes Girona i Salvem l'Empordà en la roda de premsa com a reposta a la sentència del TSJC contra el POUM de Palafrugell:


El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·la el POUM de Palafrugell
Les entitats ecologistes critiquen el funcionament i les decisions de la Comissió d’Urbanisme de Girona
La manca d’un procediment d’avaluació ambiental adient, la vulneració del principi de coherència amb el planejament territorial de l'Empordà i no tenir en compte el principi de desenvolupament urbanístic sostenible són els principals arguments que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha estimat per anul·lar l’aprovació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Palafrugell del 2006 per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona.
Les entitats Arítjol-Salvem el Crit, la Institució Altempordanesa per a la Defensa i l'Estudi de la Natura (IAEDEN)-Salvem l’Empordà i l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG) es feliciten per aquesta sentència i reiteren la seva denúncia pública envers la Generalitat de Catalunya, i en particular la Comissió d’Urbanisme, per permetre aprovar planejaments il·legals.
La sentència de la Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del TSJC, de passat 30 de setembre de 2011, estima parcialment el recurs interposat per Arítjol i Salvem el Crit contra els citats acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona (de 2 d’octubre i de 21 de desembre de 2006), declarant-los nuls de ple dret.

A continuació es detallen els arguments que el TSJC ha estimat del recurs per a declarar nul·la l'aprovació del POUM del 2006:

1r.- Per no haver efectuat adientment el procediment d'avaluació ambiental i la insuficient documentació ambiental, d'acord amb la Llei 9/2006, de 28 d'abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient degut a la transposició de la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny del 2001, relativa a la avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
Aquesta normativa exigeix una avaluació ambiental dels plans prèvia a la informació pública del instrument amb incidència ambiental, des del 21 de juliol de 2004. El POUM, en el moment de la seva aprovació, estava sota d'aplicació de la regulació d’avaluació ambiental esmentada.
Aquesta regulació obliga a elaborar un informe de sostenibilitat ambiental, l’amplitud del qual, nivell de detall i grau d'especificació ha d'estar determinat per l’òrgan ambiental competent. Obliga també a la celebració de consultes, a l’elaboració de la memòria ambiental i a la consideració del informe de sostenibilitat ambiental, del resultat de consultes i de la memòria ambiental en la presa de decisions.

2n.- Vulneració del principi de coherència amb el planejament territorial de l'Empordà. El 20 d'octubre del 2006 es va aprovar el Pla Directora Territorial de l'Empordà, de forma que quan es va donar conformitat el text refós del POUM el 21 de desembre del 2006 ja havia entrat en vigor i eren d'aplicació les seves determinacions.
El Pla Director Territorial de l'Empordà, planejament superior, determina que el creixement conjunt entre Mont-ras i Palafrugell pot ser de 4500 habitatges nous fins al 2026, mentre que el nou POUM proposava un creixement desmesurat de 5306 habitatges nous (només a Palafrugell) d'aquí al 2018.

3r.- Derivat del primer punt, vulneració el principi de desenvolupament urbanístic sostenible, al no haver analitzat i avaluat diverses solucions i models de desenvolupament urbanístic, incorporant, fins i tot, la possibilitat del creixement urbanístic zero. Al no haver avaluat ambientalment de forma suficient el nou POUM, es vulnera aquest principi.

4t.- Falta de justificació i d’avaluació de les necessitats de sanejament dels nous cabals d'aigües residuals que es generaran i insuficiència de la EDAR de Palamós -Mont-ras que actualment depura les aigües. També la falta d'anàlisi i consideració de les necessitats de nous cabals d'aigua potable, necessitats energètiques, de volum de residus sòlids urbans i dels impactes de l'increment de les emissions de CO2.
La sentència estima aquest motiu d'impugnació ja que s'han de tenir en compte els importants efectes que aquesta falta de previsió comportarà, donat l'important creixement urbà que el nou POUM plantejava.
 
5è.- La sentència accepta la impugnació i deixa sense efecte els següents convenis signats per l'Ajuntament i diversos interessos privats: El conveni no1, de 19 de maig de 2005 que pactava la classificació com a sòl urbà el sol no urbanitzables de les parcel·les 56 i 57 del polígon 10, costat oest, del carrer Sard de Calella.
El conveni no2, de 23 de maig del 2006, que classifica un sòl no urbanitzable com a urbanitzable en la fitxa del SuD 1.7 a/b Casal - Bruguerol Est, i que permetria la implantació de 345 habitatges nous. El conveni no4, que classificava de sòl no urbanitzables com a urbà amb la indicació de cessió d'un 10% d'aprofitament urbanístic amb compensació econòmica a l'Ajuntament de 80.000 euros en el PA 3.4. per la construcció d'un Hotel a la Farena.

La cronologia

L'any 2004 va començar el tràmit de revisió del Pla d'Ordenació urbanística Municipal (POUM) de Palafrugell, l'estiu del 2005 es va aprovar inicialment i es va posar a exposició pública. S’hi van presentar més de 600 al·legacions. La tardor del 2006 la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona va aprovar definitivament l'esmentat pla i es donà conformitat al Text Refós.

El maig de 2007 les associacions Salvem el Crit-Arítjol van presentar un recurs d’alçada davant el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Davant el silenci d’aquest Departament i el seu Conseller, el desembre del 2009 es va presentar Contenciós Administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per part d’Arítjol – Salvem el Crit. Les proves que es van presentar es basaven en un Informe tècnic ambiental (per a l’avaluació del POUM sobre sòls de valor agrícola i agronòmic i els connectors ecològics i de valor natural), una Prova Pericial practicada per un perit arquitecte i una prova pericial practicada per un perit Enginyer Forestal. Tots tres informes es van mostrar favorables als arguments de les entitats ecologistes.

El febrer de 2011, l’advocat d’Arítjol – Salvem el Crit va presentar el document de Conclusions a la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
El passat 30 de setembre la Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar sentència (no 731/2011) sobre el recurs formulat per les associacions ecologistes Aritjol i Salvem el Crit contra els acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona (de 2 d'octubre i 21 de desembre del 2006) que aprovaven el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Palafrugell (POUM).

La Comissió d’Urbanisme, aprovació i legalització d’irregularitats i sentències sense executar
Ja és prou greu que la Comissió d'Urbanisme aprova planejaments urbanístics que no s'ajusten a la planificació territorial. Com demostra de nou l'anul·lació del POUM de Palafrugell, la comissió no aplica les normatives vigents i som les entitats que hem de reclamar per la via judicial el compliment d'aquestes. Un exemple són les sentències de 25 de març i 21 d'abril de 2009 de la Secció Tercera de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·lant la requalificació com urbana d’un sector de la Vall de Santa Creu efectuada pel POUM del Port de la Selva. Així es planteja la pregunta: per què serveix la Comissió d'Urbanisme?

L'edició digital del Diari el Punt es fa ressò de les irregularitats urbanístiques de Palafrugell

Aquesta és la notícia que publicava l'edició digital del Diari el Punt el passat 29 d'octubre, fent-se ressò de la sentència del TSJC que anul·la l'actual POUM de Palafrugell i la roda de premsa que les entitats ecologistes van realitzar de forma conjunta el dia anterior:

Les entitats ecologistes volen canvis en la Comissió d'Urbanisme de Girona

Demanen destitucions pel seguit d'actuacions tombades per la justícia, com ara el POUM de Palafrugell i la zona industrial de Roses

També reclamen tenir-hi veu

Schmitt (Iaeden), Costa, De Ribot i Ball-llosera (Naturalistes de Girona), asseguts, ahir Foto: E.A.


Quatre entitats ecologistes de la demarcació (Arítjol-Salvem el Crit, Iaeden, Salvem l'Empordà i l'Associació Naturalistes de Girona) van exigir ahir canvis en la composició i la manera de procedir de la Comissió d'Urbanisme de Girona (CUG), arran de l'anul·lació judicial del pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) de Palafrugell. Els ecologistes van afegir la sentència del TSJC al seguit de projectes que van rebre el vistiplau de l'òrgan i han acabat tombats per la justícia, com ara l'abocador de Vacamorta, la zona industrial de Roses i la subestació elèctrica de Fonteta.

Per l'advocat Eduard de Ribot, l'acumulació d'irregularitats ambientals observades pels tribunals proven que “la CUG no controla, ni és transparent ni fiable”. Tampoc és “plural” per les associacions ecologistes, que posen l'èmfasi que fora dels representants institucionals, “ningú hi representa la visió del creixement territorial sostenible”.

És per aquests motius que Ribot i els representants de les entitats van reclamar tenir-hi veu i canvis “en els criteris tècnics que s'apliquen per aprovar els planejaments”. D'altra banda, vistes les sentències, insten la Generalitat a “depurar responsabilitats” i “anul·lar planejaments, en el cas que hagin estat executats”.

El Diari el Punt es fa ressò de les irregularitats urbanístiques de Palafrugell

Aquesta era la notícia publicada per aquest diari el passat dia 28 d'octubre:



El Tribunal Superior declara nul de ple dret el pla general de Palafrugell

Ho raona pel tràmit ambiental, el pla de l'Empordà i l'aigua

La Generalitat i l'Ajuntament ja han presentat recursos de cassació al Suprem

La vila de Palafrugell des de dalt la torre de guaita de Sant Sebastià. Foto: A.V.


El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat nul de ple dret el pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) de Palafrugell, segons va fer públic l'alcalde, Juli Fernández, en el ple municipal d'ahir a la nit. Fernández va explicar que el tribunal justifica l'anul·lació del pla general amb tres aspectes. El primer, l'incompliment de la tramitació d'avaluació ambiental, ja que és insuficient. El segon, la vulneració del principi de coherència, ja que no s'ajusta al pla director territorial de l'Empordà. I el tercer, la no-justificació de la suficiència d'abastament d'aigua i de la capacitat de l'estació depuradora pel creixement previst.

L'alcalde, però, ja va deixar clar en el mateix ple que l'Ajuntament, com també ha fet la Generalitat, ja que la sentència va contra l'aprovació definitiva d'Urbanisme, han interposat cadascun un recurs de cassació contra l'esmenta sentència al Tribunal Suprem.

TVE3 comarques es fa ressò de les irregularitats urbanístiques de Palafrugell

El passat dia 28 d'octubre TVE 3 comarques va dedicar una notícia a fer-se ressò de les irregularitats urbanístiques del POUM de Palafrugell el qual, segons una sentència judicial, ha quedat anul·lat i per tant NO es pot tirar endavant.

Des de Salvem el Crit-Arítjol hem denunciat llargament aquestes irregularitats des dels darrers anys i ens alegrem que la sentència hagi tingut en compte criteris ambientals, de creixement sostenible i de manca de compliment del Pla Director, entre d'altres.

Enllaç permanent al vídeo de la notícia fent click aquí

Barques a Sa Tuna, ocupant l' espai públic

A l' estiu fan nosa sobre la sorra, ocupant un espai que haurien d'aprofitar els banyistes que ja no saben on posar les tovalloles en una cala tan petita... a l' hivern, estan apilades de qualsevol manera pels carrers del poble. Una mala imatge que es podria evitar si els propietaris se les emportessin cap a casa.  Esperem que l' Ajuntament, a qui ja hem avisat, faci retirar dels carrers aquestes barques i altres andròmines.



Ruta en caiac o senderisme a Llafranc

RUTA EN CAIAC o SENDERISME i ACCIÓ AMBIENTAL a LLAFRANC

SORTIDA GRATUÏTA



DISSABTE 24 DE SETEMBRE DE 2011

HORA DE TROBADA: 10 h
Lloc de trobada: Oficina de Turisme de Llafranc
Places limitades



Sensibilitzats amb la conservació dels valors dels nostres espais naturals, el pròxim dia 24 de setembre, TOURIST SERVICE i GIROGUIES juntament amb L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS CIPSELE DE LLAFRANC organitzen una excursió de senderisme o una ruta en caiac per tal de fer una recollida de deixalles tant per mar com per terra pels entorns de Llafranc.


Durant l’excursió recollirem la brossa, deixalles, plantes invasores, etc. que veiem, per tal de que quedi com hauria d’estar en el seu estat natural autòcton.

L’activitat es durà a terme durant el matí. Durarà unes 3h.
És gratuïta !! Només cal inscriure's

DESPRÉS DE LA RECOLLIDA HI HAURÀ UN REFRIGERI PER A TOTES I TOTS ELS PARTICIPANTS PER GENTILESA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS CIPSELE DE LLAFRANC

Que s'ha de portar per la sortida de senderisme:

Una motxilla per anar posant les deixalles, i si teniu guants de jardineria o similar també. Nosaltres us proporcionarem una bossa d’escombraries per posar dins la motxilla i anar dipositant el que recollim. Cal portar roba còmode i calçat adient per fer senderisme.



Que s'ha de portar per la sortida en caiac:

Si disposeu de caiac propi millor, sinó l'empresa ofereix gratuïtament i per ordre d'inscripció caiacs, armilles i pales per a unes 20 persones.

Inscripcions senderisme:
Giroguies: Tel 972 30 38 86 o info@giroguies.com

Inscripcions caiac:
Tourist Service Llafranc: 972 30 17 48



e-mail: Info - Giroguies
Tel. 972303886, 636490830

Horari d'oficina de 9 a 14h de dilluns a divendres

"Costa Brava en hora punta"

Nou video de 8 minuts de duració en el que es mostra el litoral de la Costa Brava Central en hora punta un dia d' agost del 2010 - encara totalment vigent enguany.

Des d' Arítjol-Salvem el Crit treballem per recuperar i ampliar les zones de bany de la nostra costa, tan massificades a l'estiu amb la presència de camps de boies que ocupen la major part de les badies, i d' embarcacions que envaeixen tots els racons.


La Costa Brava en hora punta from Salvem el Crit - Aritjol on Vimeo.

Camps Boies Begur Palafrugell Agost 2011

Imatges submarines preses l'agost de 2011 en els fons dels camps de boies de Begur i Palafrugell. Mostra de la deixadesa dels concesionaris i dels governs locals, del poc respecte que aquest tenen pel nostre fons marí i especialment pels boscos de Posidònia. Morts, cadenes i ancores segueixen, un estiu més, destrossant els darrers boscos i clapes que ens queden d'aquesta important espècie protegida.


Camps Boies Begur Palafrugell Agost 2011 from Salvem el Crit - Aritjol on Vimeo.

RIP Posidònia

RESCAT IMMEDIAT POSIDÒNIA






més informació sobre les reivindicacions clicant aquí

un altre enllaç sobre el tema

Parlem de la situació de la Posidònia a TV Costa Brava

Begur / Palafrugell. Salvem el Crit-Arítjol denúncia la degradació que està patint el fons marí de la costa de Begur i Palafrugell. Aquestes franges del litoral conformen un dels elements paisatgístics més representatius de la Costa Brava i els morts, els ancoratges i les cadenes que hi ha a les cales només col·laboren a la seva destrucció. Les imatges enregistrades pel càmera Ramon Casabayó han estat cedides per les Associacions Salvem el Crit i Arítjol.



Posidònia, més que una planta

Una vegada més, la premsa es fa també ressò de l'importància de preservar les praderies de Posidònia a les nostres platges i als nostres fons marins.

Malgrat la "molèstia" que pugui resultar l'acumulació de posidònia morta a les platges per al sector turístic, aquest fet fa que es freni la regressió de les platges ja que ajuda a fixar la sorra. Alhora, la seva descomposició acaba generant vida, amb l'aparició de moltes plantes d'àmbit marí que d'altra forma dificilment arrelarien.

A Formentera resolen el problema retirant durant la temporada d'estiu les muntanyes de fullaraca de les platges més turístiques, però tornant-les a recol·locar a partir de setembre, una solució senzilla i eficient de la que potser en podrien pendre nota a Cataunya.

Aquesta és la notícia que publicava el diari ARA en la seva edició digital del passat 03/08/2011

Les demandes del sector turístic duen a retirar de les platges la posidònia, planta necessària per al litoral

Posidònia, més que una planta


Sembla una alga, però no ho és. La posidònia és una planta del fons marí, una de les tres més típiques del mar Mediterrani, que molts banyistes assidus de platges verges, especialment de les illes Balears, coneixen bé. Aquesta espècie, també coneguda com a alga dels vidriers -perquè es feien servir les fulles mortes per embalar objectes delicats-, és fonamental per l'ecosistema del nostre litoral, on és la planta marina més comuna.

Burricletes, un altre exemple de què una mobilitat sostenible és possible

Aquesta és una genial iniciativa que demostra que es pot fer turisme de forma sana, ecològica i divertida.

Es tracta d'unes bicicletes elèctriques de lloguer que porten els cabassos semblants als que duien els rucs i que permeten fer diferents rutes de turisme pels camins de les Gavarres. Cada bici incorpora un GPS.

Aquesta és la notícia del Diari de Girona i el reportatge que ha aparegut avui al telenotícies de tve3.


´Burricletes´ al Pla de l´Estany i les Gavarres

Una empresa lloga bicicletes elèctriques dotades d'una audioguia i un GPS per fer rutes rurals

 


Usuaris de la bicicleta elèctrica Burricleta, extreta del web de l'empresa.
 diari de girona


GIRONA | DDG
El Pla de l'Estany i les Gavarres disposen, des d'aquest mes d'abril, d'un servei de lloguer de bicicletes elèctriques dotades d'un GPS per fer rutes de turisme rural. Es tracta de les "Burricletes", un projecte creat per dos emprenedors catalans, Joan Sales i Regina Casas, que facilita l'accés a llocs on no es pot arribar amb cotxe.
A més del GPS programat amb recorreguts predissenyats, les bicicletes elèctriques es lloguen conjuntament amb una audioguia que permet conèixer els elements d'interès per on es circula -com ara llegendes, els trets més destacats de la cultura, la història, la fauna o la flora de la zona.
La "Burricleta" és de color negre, presenta un disseny retro i disposa d'unes sàrries com les que portaven els rucs catalans, justament per recordar els antics transports de muntanya.
Els llocs per llogar aquest mitjà de transport són els Centres Burricleta, creats amb aquesta finalitat, i al Punts Burricleta, situats en espais turístics interessats en oferir aquestes bicicletes per als seus clients. Pel que fa als centres, hi ha el del Pla de l'Estany, situat a la carretera de Figueres al terme municipal de Banyoles; i el de les Gavarres, a Can Mias de Cassà de la Selva. De Punts Burricleta, a les comarques de Girona se'n troben a Sant Hilari Sacalm -en un restaurant que es troba a la plaça Doctor Robert-; ja que la resta de punts són a la demarcació de Barcelona, a Tavertet, Rupit, Vic i Sant Julià de Vilatorta.
Els creadors de la "Burricleta" en destaquen diferents avantatges, que van més enllà de la possibilitat de fer un tipus de turisme sostenible amb el medi ambient i sense haver de fer esforços. Els empresaris també afirmen que l'ús de la seva bicicleta elèctrica incrementa l'autoestima i la confiança en un mateix, ja que permet assolir fites de les que no es veien capaços físicament.

Sortides familiars
A més a més, assenyalen que la "Burricleta" fomenta la comunicació familiar perquè permet compartir aficions i passar els dies festius junts, gaudint de la natura. Sobre aquesta qüestió, Joan Sales explica que "hi ha aficionats a la mountain bike que vénen per compartir la seva afició amb tota la família. Ells porten la seva bicicleta i lloguen "burricletes" per a les altres persones que abans no podien acompanyar-los". Els preus del lloguer oscil·len entre els 25 euros per mig dia i els 75 de tres dies.

Notícia de tve 3 clicant aquí

Més opinions d'especialistes que defensen la Posidònia

El passat mes de Juliol el prestigiós biòleg Dr. Josep Canadell, va oferir una conferència a Calella de Palafrugell sobre canvi climàtic.



El Doctor Canadell és director a Australia del "Global Carbon Project", i en la seva conferència va explicar de forma molt didàctica l'amenaça d'un augment de la temperatura global del planeta; aquest, malgrat només fos de 3 graus de mitjana seria (i de fet s'està demostrant que ja és) tot un impacte en la vida sobre la terra.

En la xerrada va donar consells d'hàbits que podem fer en el nostre dia a dia per minimitzar aquest impacte i va dir que recolzava la defensa de la Posidònia Oceànica com a planta fixadora de CO2 en els mars i oceans del planeta. Una altra de les avantatges d'aquesta fanerògama marina tan amenaçada al nostre litoral.

La conferència va acabar amb el proverbi xinès:
"Una generació planta un arbre; la següent en gaudeix l'ombra"

Jo hi afegiria aquesta:
"La Terra no és l'herència dels nostres pares sino un prèstec dels nostres fills"


"És dramàtic que no s'inverteixi més en conservació marina a Catalunya"

Aquesta és la notícia que apareix avui a la Vanguardia en la que s'entrevista al director de la Fundació Mar, el senyor Miquel Ventura

"Es dramático que no se invierta más en conservación marina en Catalunya"

El director de la Fundació Mar, Miquel Ventura, pide medidas urgentes para frenar el deterioro del litoral catalán

Vida | 10/08/2011 - 00:04h
Jesús Sancho
Barcelona
El litoral catalán está en “regresión absoluta”. Es el mensaje de alerta que ha lanzado la Fundació Mar en su último informe. Los datos de la entidad se extraen de la Red de Seguimiento Ibérico de Litoral Marino (Silmar) a través de una veintena de estaciones submarinas en Catalunya y en las Islas Baleares gracias a las inmersiones periódicas de un equipo de voluntarios. El director de la Fundació Mar, Miquel Ventura, reclama medidas urgentes para frenar el deterioro y la contaminación del litoral catalán, y para ello considera primordial invertir en la conservación de la biodiversidad marina. 

- ¿Qué diagnóstico hace de la costa catalana?
- La costa de Catalunya está en regresión absoluta. Hace muchos años que estamos generando impactos directos e indirectos sobre el medio litoral. El medio litoral es el espacio donde hay más densidad de población por kilómetro. La población española se concentra en un 65% en la costa y la tendencia es que aumente. En todo el mundo el cambio climático acelerará esta migración del centro hacia la costa porque las temperaturas serán más extremas en el continente en la parte central. 

-Entonces cada vez iremos a peor…
-El fondo marino es un patrimonio irrenunciable y lo que no podemos pretender es que nuestro modelo de desarrollo se cargue este entorno porque forma parte de nuestra cultura y manera de entender la vida. El entorno marino no habla, no grita pero se va degradando y va perdiendo calidad.

- ¿Qué factores explican esta degradación?
-  Las personas se desplazan hacia las grandes ciudades costeras porque tienen unas ciertas expectativas. Son ciudades con unas perspectivas de desarrollo, muy vinculadas al turismo y eso repercute en puestos de trabajo. Una gran ciudad es como una gran célula viva que necesita energía y recursos para poder funcionar pero en este proceso metabólico tan grande se generan muchos residuos y transformaciones del entorno que crean importantes impactos ambientales.  El medio ambiente litoral y marino está en regresión y no se está invirtiendo prácticamente nada en esta posible recuperación.

transectes d'aiguafreda

El projecte Silmar, encarregat de vigilar l'estat dels fons marins del litoral espanyol, disposa al seu web de la possibilitat de consultar les cartografies submarines dels diferents transectes de la costa.

Apareix la biodiversitat de la zona consultada i les principals pressions i amenaces.

En aquí deixem l'enllaç del transecte d'Aiguafreda, cala que ja fa algunes setmanes va aparèixer al telenotícies per la forta pressió que rep la comunitat marina per part de les boies.

“És un error abandonar el medi ambient per la crisi”

Notícia publicada pel diari el Punt el 15 de juliol de 2011 en la que s'entrevista al prestigiós biòleg Enric Sala, un gran comunicador que treballa en la mateixa línia de conservació que recolza Salvem el Crit - Arítjol.


Projecte · “Volem demostrar que la conservació marina no és un sacrifici ni un luxe sinó una oportunitat de negoci que beneficia tothom”

Després de doctorar-se en ecologia a la Universitat d'Aix-Marseille el científic gironí Enric Sala va treballar durant 10 anys a la prestigiosa institució oceanogràfica Scripps dels Estats Units. Des del 2006 és investigador del CSIC i des del 2008 treballa a Washington per a National Geographic Society Foto: NGS.

Si protegir les illes Medes han estat un benefici general, perquè no en tenim més, de reserves?
L'ècoleg marí Enric Sala i el director cinematogràfic James Cameron es van incorporar el 23 de juny passat, en un acte honorífic celebrat a Washington, al grup més selecte d'exploradors de la societat National Geographic. Enric Sala destaca que aquest nou càrrec és una oportunitat per reforçar el seu treball en l'estudi i la protecció de les zones marines més valuoses i amenaçades del planeta.
Què significa ser explorador resident de National Geographic?
National Geographic té diferents categories d'exploradors. L'any 2007 em van nomenar explorador emergent i un any més tard em van concedir la categoria de fellow per dirigir un programa de conservació marina. Ara, la categoria d'explorer in residence que m'acaben de concedir està reservada per als investigadors senior que ja han aconseguit èxits en els seus camps.
Quantes persones formen part d'aquest programa de National Geographic?
En total som 15 exploradors residents, amb trajectòries molt diverses, des del director de cinema James Cameron fins a Mike Fay, que va viatjar per tot Àfrica per ajudar a millorar la protecció dels espais naturals, i les paleontòlogues Meave i Louise Leakey, filla i néta de Louis Leakey. Aquesta distinció es pot comparar amb una càtedra universitària i suposa un suport total de la National Geographic Society per fer el nostre treball de recerca.
Com aprofitarà aquesta distinció? Quins són els seus treballs més destacats?
Des de fa tres anys treballo en el projecte Pristine Seas [mars pristins], dedicat a l'exploració i la comunicació social dirigides a la conservació dels últims mars verges del planeta. Els dos primers èxits d'aquest programa han estat la protecció del parc marí al voltant de les illes de Salas i Gómez, a Xile, i de les muntanyes submarines al voltant de l'illa del Coco, a Costa Rica. Un dels objectius d'aquest projecte és convèncer els líders polítics de la necessitat de protegir aquests espais. D'altra banda, estic entusiasmat amb un altre projecte que he començat ara que consisteix a treballar amb un equip d'economistes per crear models de negoci i demostrar que la conservació marina no és un sacrifici ni un luxe sinó una oportunitat de negoci que pot beneficiar tothom.
Aquest projecte pot ser útil per al Mediterrani?
Sí, aquest projecte per crear models de negoci es podria aplicar en zones com el Mediterrani que estan molt humanitzades, amb molta utilització dels recursos marins i on hi ha conflicte social sobre aquests usos. L'objectiu seria trobar solucions econòmiques que beneficiïn el medi ambient i, a la vegada, les comunitats afectades.
El seu treball se centra també en la divulgació.
La divulgació és important però no és suficient. Considero molt important la comunicació estratègica, és a dir, tractar de convèncer els grups socials clau que poden prendre decisions. En la creació dels nous espais protegits a Costa Rica i Xile, per exemple, va ser clau poder inspirar directament els presidents de tots dos països. En altres llocs serà important convèncer els líders locals o les comunitats de pescadors.
Per això vostè va assessorar al president Bush en la creació de la reserva marina més gran del Pacífic? Una de les poques coses positives d'aquell govern.
Vostè ho ha dit. És una ironia però George Bush ha estat el president nord-americà que ha creat la reserva marina més gran del seu país. Fa poc, la seva dona, Laura Bush, va publicar un article a The Wall Street Journal on defensava la necessitat de continuar creant àrees marines protegides [vegeu a internet A New Wave of National Parks, tinyurl.com/6kr9fee].
Tornem al Mediterrani. La nostra societat és prou conscient de les amenaces i la necessitat de protecció?
Estem en un moment que no ajuda gens a la protecció del medi ambient. La crisi econòmica i l'atur posen el medi ambient en general, i el mediterrani en concret, a la cua de les preocupacions socials. És un error abandonar el medi ambient per la crisi; això és una demostració de l'escassa visió que tenim dels problemes a llarg termini. Un exemple molt clar el tenim en les energies renovables, l'estalvi i l'eficiència energètica. La solució a molts problemes econòmics impliquen la protecció del medi ambient.
Receptes per a la crisi?
Hem viscut en una cultura on esperaven que el govern ho solucionés tot, deixant de banda els emprenedors. També en temes de medi ambient la clau és canviar aquesta visió. En protecció marina, per exemple, hem de descobrir les oportunitats de negoci i deixar que les comunitats locals siguin les que creïn les reserves marines, les gestionin i les facin sostenibles. Si hem d'esperar que ho faci el govern no arribarem enlloc.
Les Medes són un bon exemple dels beneficis per al medi ambient i la comunitat local.
Efectivament, les illes Medes, amb menys d'un quilòmetre quadrat, proporcionen uns beneficis econòmics de sis milions d'euros anuals, amb més ingressos i més llocs de treball que la pesca. La meva pregunta a la Generalitat i als alcaldes de la costa catalana és si les Medes han suposat un benefici tant gran per a tothom per què no hi ha més reserves d'aquest tipus.
Quan tornarà a Catalunya?
De moment, si torno serà de vacances. Personalment és molt frustrant treballar a Catalunya en temes de conservació marina perquè encara no he trobat cap govern de la Generalitat que hagi tingut un mínim inte-rès real d'avançar en aquest camp. Només tenim 235 hectàrees totalment protegides al litoral català, en una costa de 400 quilòmetres. A Catalunya les oportunitats són enormes, però em sap molt de greu dir això: la manera de pensar de molts líders polítics és del segle passat i en la nostra societat hi ha molts interessos creats.

Denuncien que Urbanisme “legalitza irregularitats”

Ahir dijous dia 30 de juny del 2011 membres de Salvem el Crit- Aritjol, ANG, IAEDEN Salvem l'Empordà i Eduard Ribot van realitzar una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Girona per denunciar el POUM de Palafrugell i les irregularitats urbanístiques que s'estan executant a l'Empordà des de fa uns anys.

Avui, un dels medis de comunicació que van assistir (el Punt i el Punt Digital) fan ressò de la notícia a les seves pàgines.


Aquesta és la publicació que podeu trobar avui a la pàgina 4 del mateix diari:

Denuncien que Urbanisme “legalitza irregularitats”

Diverses entitats ecologistes diuen que la Comissió de Girona aprova irregularitats reconegudes en sentències judicials i demanen que sigui un ens més plural i transparent

L'abocador de Vacamorta, en una imatge aèria, és una instal·lació que, segons entitats ecologistes, s'ha legalitzat amb sentencies judicials en contra. Foto: EL PUNT.


Diverses entitats ecologistes de les comarques gironines han denunciat que la Comissió d'Urbanisme de Girona “legalitza irregularitats i infraccions urbanístiques consumades”, tot i haver-hi sentències judicials en què es reconeix i es manifesta la seva il·legalitat. L'advocat Eduard de Ribot, que porta diversos litigis de les entitats ecologistes, juntament amb representants d'associacions de defensa del territori com Arítjol, Salvem el Crit, IAEDEN, Salvem l'Empordà i l'ANG, van manifestar ahir que Urbanisme aprova planejaments “absolutament desproporcionats”. Per això demanen que es deixin d'aprovar plans urbanístics que segueixen unes expectatives de creixement “desfasades”, a la vegada que alerten que s'estan legalitzant “irregularitats” i “infraccions urbanístiques consumades”. Per això demanen que es modifiqui la composició de la comissió amb l'objectiu de millorar-ne la “transparència” i proposen que s'incorporin representants de les entitats de defensa del territori.
El pla de Palafrugell
De fet, la compareixença d'ahir va ser convocada per demanar l'anul·lació del pla d'ordenació de Palafrugell, que Urbanisme va aprovar fa cinc anys, així com les requalificacions com a sol urbà de terrenys agrícoles considerats “d'alt valor”. Les entitats consideren que el POUM preveu unes dimensions de creixement “desproporcionades i injustificades”, com ara 5.306 habitatges nous en 12 anys, arribant a una població de 35.813 habitants el 2016, mentre que el 2004 en tenia 19.313. Aquestes previsions de creixement, segons les entitats, vulneren les fixades pel pla territorial director de l'Empordà. També denuncien que el POUM afecta sòls forestals i agrícoles “d'alt valor”, i que perjudica el connector natural entre els espais d'interès natural de les Gavarres i de Muntanyes de Begur.
De Ribot ha denunciat també que a Palafrugell és requalifiqui sòl després d'haver signat convenis amb particulars a canvi de diners. “No es pot planificar el territori a base de convenis amb particulars”, ha lamentat. Durant l'elaboració del nou POUM es van signar divuit convenis entre particulars i l'Ajuntament. D'aquests, set van ser firmats prèviament i durant la tramitació del planejament, i onze van ser signats a posteriori, de manera que, segons l'advocat, no van estar a exposició pública.
Actualment encara hi ha pendent de conèixer la posició del TSJC en relació amb el contenciós que Arítjol i Salvem el Crit va presentar el desembre del 2009 contra el POUM.

LA XIFRA

35.813
habitants
preveu el nou POUM de Palafrugell per al 2016, amb una taxa de creixement mig anual del 6,45%.

LA XIFRA

18
convenis urbanístics
entre l'Ajuntament i particulars s'han signat durant la tramitació del POUM i ‘a posteriori'.

LA FRASE

Es legalitzen irregularitats i infraccions urbanístiques consumades
Eduard de Ribot
ADVOCAT

Plans especials ‘versus' sentències judicials

Les entitats ecologistes van citar diferents exemples per sustentar la denúncia contra la legalització d'irregularitats a partir dels fets consumats. Van recordar que a Roses, la comissió d'Urbanisme no va respectar una sentència que anul·lava la requalificació d'una zona de “valor natural” o a Palau de Santa Eulàlia, on diuen que no es va fer cas a una resolució del DPTOP que ordenava l'enderrocament de dues naus. També van referir-se a dues sentències judicials que anul·laven l'autorització de la instal·lació de l'abocador de Vacamorta, que ha estat legalitzat amb l'aprovació d'un pla especial. I també el cas de la subestació elèctrica de Fonteta, amb tres sentències dictades pel TSJC declarant la nul·litat de l'autorització i amb l'ordre judicial d'enderroc. Els ecologistes lamenten que ha estat legalitzada amb l'aprovació d'un altre pla especial.
Darrera actualització ( Divendres, 1 de juliol del 2011 02:48 )
Publicat a

Comentaris

Maria Busquets (Palamós)
Que dificil que ho tenen aquests que reclamen seny, ja es va veure el poc cas que van fer els nostres polítics de les sàvies recomanacions extretes dels famosos DEBATS DE LA COSTA BRAVA. Tractar amb polítics és picar ferro fred, per norma general, avui dia la prioritat per molts dels polítics que entren al govern són els interessos privats seus o dels seus amics. La política ja no pot caure més baix, és per aquest motiu que cada vegada voten menys ciutadans. No queda més remei que apostar per una Democracia Real y uns presupostos realment participatius, participació ciutadana en la gestió dels ajuntaments i que cada ciutadà decideixi en quines àrees o projectes invertir els seus impostos. La comisió d'urbanisme, com tantes altres administracións, estan realment lluny de ser un organ transparent i democràtic. En fi, així ens va.

Xerrada debat POUM

Avui dia 1 de Juliol a les 20h es realitzarà una xerrada debat sobre el POUM de Palafrugell a l'Ateneu (C/Ample cantonada c/Font). La realitzaran en Raimon Costa i la Laura Guerrero, membres de Salvem el Crit-Aritjol.

Us hi esperem!

Avís sobre la degradació dels fons marins a Aiguafreda

 El passat dilluns 27 de juny TVE3 es feia ressò del mal estat en que es troba els fons marins de la cala d'Aiguafreda  a Begur, fruit d'un estudi del projecte Silmar de la Fundació Mar.


Per veure el video de la notícia cliqueu aquí

"La pesca i la pressió humana dibuixen un litoral català en "Regressió absoluta""

Aquesta és la notícia que apareixia a la Vanguardia el passat 27 de juny en la que parla de la preocupant situació del litoral de Catalunya segons els estudis de la Fundació Mar.

La pesca y la presión humana dibujan un litoral catalán en "regresión absoluta"

Barcelona | 27/06/2011 - 14:40h
La Fundació Mar cifra en un 25% la costa necesaria a proteger, frente al 1% actual

BARCELONA, 27 (EUROPA PRESS)

El litoral catalán se encuentra en una situación de "regresión absoluta", debido especialmente a la sobreexplotación pesquera y al exceso de presión humana sobre el medio, mientras que la situación futura no alberga demasiado espacio para el optimismo, según han puesto este lunes de relieve el director de la Fundació Mar, Miquel Ventura.

El mensaje es fruto de la presentación de los datos de la Red de Seguimiento Ibérico de Litoral Marino (Silmar), un proyecto que engloba a una veintena de estaciones de seguimiento submarino en Catalunya y en las Islas Baleares, en las que los voluntarios de la asociación realizan inmersiones un mínimo de cinco veces al año para tomar datos y realizar un seguimiento.

El proyecto, nacido en 2009, pretende alcanzar las 50 estaciones a partir de 2014, en una expansión que quiere servir también para hacer una radiografía continuada de la situación del litoral y que, hasta la fecha, ha permitido constatar la afectación negativa que tiene el fondeo de las barcas recreativas, y de la aportación extra de arena en las playas sobre la biodiversidad, entre otros ejemplos.

Ventura ha recordado que menos del 1% del litoral catalán se encuentra en estos momentos protegido, frene al 25% que ha considerado que sería necesario salvaguardar, lo que se agrava con el desconocimiento del medio que existe y con el hecho de que tan solo un 1% del presupuesto que destinan las administraciones a conservación de la biodiversidad se invierte en los mares.

La contaminación y el número de especies invasoras --sobre todo organismos vegetales-- son otro de los problemas detectados, por lo que la Fundació Mar ha pedido una mayor "voluntad" e inversión por parte de las administraciones para mejorar la conservación, ya que han considerado que resulta 500 veces más económico conservar que tener que recuperar posteriormente.

"En el Mediterráneo se pesca cinco veces más de lo que se podría y subvencionamos una actividad primaria insostenible", ha alertado igualmente Ventura, al señalar la necesidad de limitar la pesca de arrastre y optar por métodos artesanales.

EL PELIGRO DE FONDEAR

La situación es diferente en función del ecosistema, y en el caso de la Costa Brava, la sobrepesca y el fondeo de las embarcaciones recreativas son dos de los problemas más acuciantes, por lo que la asociación ha considerado necesario fomentar que los propietarios de las barcas tiren sus anclas de forma responsable, y solucionar así problemas como el detectado en Begur (Girona).

En la Catalunya central, por otra parte, la Fundació Mar ha contrastado que la regeneración de las playas es lo que más ha dañado el medio, así como la construcción de infraestructuras que han alterado la circulación de corrientes marítimas, y pone como ejemplo la afectación de las obras de ampliación del Puerto de Barcelona sobre la estación de seguimiento del Delta de Llobregat, donde las aguas están sucias y "huelen mal".

La coordinadora del proyecto Silmar, Evelyn Segura, ha precisado también que una de las principal problemática de las playas de Tarragona se centra en el trasiego constante de busques de gran calado, con un potencial contaminante muy elevado.

A pesar de ello, también existen ejemplos para la esperanza, como el caso de Es Banc, en Formentera, donde se ha comprobado que la protección que existe sobre este espacio ha permitido la buena conservación del ecosistema.

Massificació embarcacions Cap Roig-Castell

Petit exemple de massificació d'embarcacions d'esbarjo en una cala de l'espai d'interès natural Cap Roig - Castell. Aquesta és una pràctica molt estesa al litoral de la Costa Brava, convertint-lo en un dels més massificats del Mediterrani. Aquest descontrol de la navegació te greus conseqüències sobre el fons marí i sobre el paisatge, alhora que suposa un important perill i molèstia per altres activitats més respectuoses com l'snorkel, el bany i el kaiac.

Recordem que, segons la llei, no es pot ancorar a menys de 50 metres de les roques ni a menys de 200 de la platja, i que s'ha de vigilar que l'àncora no caigui damunt cap praderia de posidonia. Les imatges demostren el contrari, que en realitat és el pa nostre de cada dia durant els dies d'estiu a la Costa Brava...


Massificació embarcacions Cap Roig - Castell from Salvem el Crit - Aritjol on Vimeo.

cartes enviades a Ajuntament de Palafrugell i Begur

Aquestes són les cartes que s'han adreçat durant aquests dies als Regidors de medi Ambient de l'Ajuntament de Palafrugell i de Begur, per tal de què prenguin consciència del grau en què les embarcacions de lleure malmeten el tram de litoral comprés entre Pals i Calonge cada estiu. S'acompanya amb les imatges pertinents.




IMATGES AEREES DEL LITORAL DES DE PALS A CALONGE
PRESES EL 21 D’ AGOST 2010


Aquestes imatges van ser encarregades per Arítjol – Salvem el Crit i filmades el migdia del dissabte 21 d’ agost de l’ any passat.

Aquesta filmació es presenta tal com va ser enregistrada, sense tallar ni muntar.

Properament pensem preparar una versió treballada, muntada i amb veu però hem cregut que aquestes imatges tal com van ser preses, gaudeixen d’ un realisme que hem volgut preservar.

El què volem mostrar amb aquesta filmació és l’ excés d’ embarcacions d’ esbarjo que es concentren en aquest tram de Costa dels Municipis de Begur i Palafrugell, doncs mentre la circulació d’ embarcacions és de folia, els racons als que tothom voldria anar estan tan plens que els que hi ha pogut accedir no en poden gaudir, i tot i això els camps de boies de fondeig segueixen plens d’ embarcacions.

També mostra clarament la manca d’ espais de bany lliures d’ embarcacions que, en no estar molts d’ells abalisats, les embarcacions no respecten les distàncies de seguretat reglamentades ni a les platges ni a la costa.

Veuran clarament la manca o insuficiència de protecció dels banyistes (fins i tot els de les mateixes embarcacions) i l’ abús de les embarcacions a per tot: Sa Riera, Aiguafreda, Sa Tuna, Fornells, Cala Marquesa, Tamariu, Es Cau, Llafranc...

Una altra cosa que està a la vista és el tamany exagerat dels camps de boies de fondeig, i que, generalment, no s’ ajusten al tamany que haurien d’ ocupar segons els Plans d’ Usos, sobretot a: Aiguafreda - Cap Sa Sal, Fornells i Sa Tuna, i la exageració d’ amarratges del conjunt Llafranc – Calella.

Al llarg de la filmació destaquem :

Minut 02.11 
Sa Riera.
El Pla d’ Usos actual autoritza ocupar la meitat de la platja per les barques, tan a l’ aigua com a la sorra.

03.15
Aiguafreda – Cap Sa Sal.
Espai de bany insuficient. L’ aglomeració d’ embarcacions impedeix el bany  pràcticament a tota la badia de Sa Tuna, Aiguafreda i Cap Sa Sal.



05.51
Fornells – Aiguablava
Del cantó de Fornells,  (plataforma, ports de ses Orats, platja de’n Meleret, port d’ Esclanyà) la badia està plena d’ embarcacions, i la zona de bany és insuficient.

Aquest enorme camp de boies segueix ple d’ embarcacions tot i que tots els racons d’ aquesta costa estan ocupats.

06.35
Estremadiu
Sense cap protecció. Per la seguretat dels mateixos banyistes ocupants de les barques, hi hauria d’ haver un abalisament de seguretat.

06.52
Reg dels Arbres i Cala Marquesa
Són plens d’ embarcacions.

07.06
Aiguagelida
Embarcacions a tots els racons

07.36
Tamariu
Enorme camp de boies, que sobrepassa la badia.

08.12
Tamariu
Espai de bany insuficient i platja ocupada per barques i estris diversos que parteixen la platja.

08.47
Cala Pedrosa
Aquí no hi ha boies d’ amarratge. Totes aquestes embarcacions estan fondejades amb àncores al fons, com passa a Aiguagelida, Cala Marquesa, Rec dels Arbres, es Cau...

09.40
Llafranc
Platja i badia plena d’ embarcacions.

09.56
Calella.
L’ enorme camp de boies de Calella.

12.47
El Golfet
En aquesta zona tampoc hi ha boies d’ amarratge per totes aquestes embarcacions.

13.07
El Vedell
Sense boies d’ amarratge ni protecció pel bany.

13.27
Cap de Planes
La zona de Cala Estreta està abalisada. Tota la costa podria estar així.

15.24
Palamós
Té moltes embarcacions, però una altra manera de regular l’ espai litoral.

16.41
Calonge
Han desprotegit des de Torre Valentina  a Roques Planes (que havia estat protegida durant molts anys) i s’ han detectat problemes de convivència entre banyistes i embarcacions.

A partir de Roques Planes hi ha protecció fins a Sant Feliu de Guíxols.


18.39
Illes Formigues
No hi ha cap boia d’amarratge. Hi hauria d’ haver boies ecològiques per les embarcacions que s’ hi vulguin amarrar sense necessitat de perjudicar el fons marí.

19.40
Illes Formigues
Aquesta meravella,  de moment no té cap tipus de protecció especial.

23.14
Cala Marquesa i Rec dels Arbres
Si aquest ocupació fins a la costa no és un abús, què es?

23.42
Fornells
Això seria el paradís si no fos ple de taques blanques.
Es veu perfectament la manca d’ espai de bany del costat de Fornells i l’ excés d’ amarratges.


Cal buscar solucions per aconseguir que aquest tall de costa tan preciós el puguem tornar a posar en valor.


Barques abans i després

Valgui com a exemple per aquells que diuen que una imatge val més que mil paraules. Així seria el nostre litoral si no patissim tanta pressió pels concessionaris de les embarcacions cada estiu. En la imatge de sota, tal i com es pot veure malauradament.

Pressió embarcacions Costa Brava

Imatges aèries preses el dia 21/08/2010 on es pot observar clárament la forta pressió que pateix el litoral de Pals a Calonge degut a un excés d'amarratges i a la intensa navegació, fondejament indiscriminat i massificació d'embarcacions d'esbarjo que pateixen la majoria de racons i caletes del nostre meravellós litoral.

És una prova claríssima de què al nostre litoral no hi quep ni una barca més. En el video es veu perfectament l' intens trànsit d'embarcacions i com cada racó està ple, però el més important és que, tot i així, els camps de boies seguixen plens de barques. En resum, només sortint un petit percentatge d'embarcacions a navegar el mateix dia ja colapsen el nostre litoral.

Pressió embarcacions Costa Brava from Salvem el Crit - Aritjol on Vimeo.

Sa Tuna (Degradació de Fanerògames)

Imatges submarines que mostren la important degradació de l'herbei de Posidònia Oceànica provocat per la mala instal·lació dels camps de fondeig: morts sobre les plantes, cadenes sense boiarí aixafant i malmenant aquest hàbitat protegit.




Sa Tuna (degradació fanerògames) from Salvem el Crit - Aritjol on Vimeo.

Les condicions per a fondeig de les platges s'endureixen

Notícia publicada pel Punt  Digital el dimecres 15 de juny i al Diari el Punt el dilluns 20 de juny de 2011

Les condicions per a fondeig a les platges s'endureixen

La Generalitat obliga a posar ancoratges ecològics on al fons marí es conservin alguers de posidònia

Es vol preservar aquesta espècie i d'aquí a cinc anys s'hauran de canviar tots els morts




.


Nous sistemes de fixació
Entre les principals novetats, hi ha l'obligatorietat que totes les boies tinguin una boia petita intermèdia per evitar que la cadena entre el mort i la superfície s'arrossegui pel fons marí. Aquesta és una de les principals causes de molts desperfectes a aquest ecosistema, sobretot quan hi ha posidònia. D'altra banda, les condicions que ha incorporat aquest any la Generalitat també preveuen que si les boies es posen en zones on hi ha alguers, l'ancoratge de fixació amb el fons ha de ser ecològic. Això vol dir descartar morts de formigó en favor d'altres elements de tipus cargol: o sigui, que no xafen el terra, si no que pel fet de ser punxeguts s'hi claven sense afectar al seu voltant. I finalment, obliga a substituir els morts per aquests sistemes ecològics en un termini de cinc anys.
Gili ha valorat positivament aquests canvis, inclosos –per exemple– en els plans de Palafrugell i Begur, però ha alertat que hi ha concessionaris que no estan complint les condicions. Si es detecten casos, els concessionaris poden perdre els drets i haver de pagar sancions.

LA DATA


2016 és el termini que tenen els ajuntaments per preveure la substitució dels morts per sistemes ecològics.

Hi ha concessionaris que no compleixen les normes, i això ha de comportar sancions
Eulàlia Gili
portaveu de salvemel crit-arítjol

Davant la falta de normativa, un manual de bones pràctiques


L'associació Nereo va redactar l'any passat un manual de bones pràctiques ambientals en les concessions de boies de fondeig, per encàrrec de l'Ajuntament de Palafrugell. L'entitat, que s'ha caracteritzat sempre per la lluita a favor de la preservació del fons marí, destaca en l'informe que no hi ha cap normativa ambiental per regular les empreses dedicades a la col·locació de boies. Per reduir precisament la pressió sobre les praderes de posidònia, Nereo recomana diverses possibilitats. Una és posar boies intermèdies per evitar que les cadenes del tren de fondeig s'arrosseguin pel fons, tal com obliga ara la Generalitat. I en el cas dels morts, recomanen que tinguin forats i formes irregulars, com les roques, perquè així simulin elements naturals i s'hi pugui desenvolupar vida. En els casos en què hi hagi posidònia al fons marí, aposten per eliminar els morts de formigó. Si el substrat és tou, existixen mètodes de fondeig ecològics, com ara el cargol i altres estructures punxegudes.

La Generalitat té les competències sobre costes


Una de les queixes de Salvem el Crit-Arítjol ha sigut sempre la proliferació d'embarcacions prop de les platges i cales de la Costa Brava. Segons l'entitat, moltes zones de bany –sobretot les menys concorregudes– no estan delimitades per cap sistema de boies, i això provoca una col·lisió amb els drets de qui es vol banyar. A banda, denuncien que en moltes platges s'acaben col·locant més boies de les que l'Ajuntament autoritza.

Barques,


Vaixells fondejats a la Costa Brava, a Palamós. Foto: EL PUNT.
Aquest és el comentari que seguia a continuació

Fer compatibles el turisme i la salvaguarda del medi

La convivència entre el sector turístic i l'ecologia sempre ha estat difícil i, sovint, s'ha resolt a favor del primer. Urbanitzacions, ports esportius i tota mena d'infraestructures es van fer durant anys a costa d'anar malmetent un paisatge i una costa privilegiades que la natura ens ha deixat en herència. Des de l'arribada de la democràcia, l'explotació de la costa s'ha regulat, però el boom de la construcció dels últims anys ens ha deixat, malauradament, un quants exemples de com no s'han de fer les coses si, tal com demana el sector, cal diversificar l'oferta i prestigiar la marca turística. Ara la Generalitat ha regulat i endurit les condicions per al fondeig d'embarcacions a les platges, amb una normativa nova que propugna la protecció de les praderies de posidònia. És una decisió que cal celebrar i que demostra que el país, malgrat la crisi, continua avançant en el camí correcte, un camí digne que permeti compatibilitzar turisme i ecologia.